Ràbia i pèls

Los Draps

Passe el temps i les idees
se rejunten amb la pell.
Les antorxes que s'apaguen,
la mirada de la gent.
Passe el temps i te desboques,
“t'espaviles” per desfer
los cordons de les sabates
que t'apreten lo cervell.

Passe el temps i passe el dia,
passe l'aigua i passe el fred.
Passen els corrents de l'aire
per la porta del carrer.
Passen les promeses coixes
quan promets lo que no tens.
Quan tornarem a les serres
de la mà dels nostres néts...

En un grapat de roques,
navalla i quatre forques, sé,
a qui mos trobarem.
Les mans tan convençudes
de l'odi que supures, creus
me'n faig de lo que veig.

I mos vam despertar a un sembrat
de fulles negres.
I vam sentir la llibertat “rossant-mos” les orelles
vam assumir amb serenitat...
Que tot comence al plat.

Cassoles de bajoques,
animalets del monte i sé,
aquí mos menjarem.
La sang, de suc al postre,
rosegarem les crostes, creus
me'n faig de lo que veig.

I mos vam despertar a un sembrat
de fulles negres.
I vam sentir la llibertat “rossant-mos” les orelles
vam assumir amb serenitat...
Que tot comence al plat.

Salvatges los hòmens, los hòmens que denigren, que cremen, que cremen i assassinen, xarlatans de la màfia que conspire, per augmentar los beneficis, aprofitant-se del planeta i de les vides de tots los que aquí respiren, o viuen, la llei dels que dominen, tot amb lo que trafiquen, d'òrgans, de pells, de carn, xiquets i dones, treball, sou les nostres ferides.