Rapsòdia

Jordi Moltó

Vaig fer una cançó per a tu.
Vaig fer-la després d'aquells dies,
pensant en tu, sentint-te encara.
Parlava dels meus enyors passats
que s'esvaïen en els teus llavis.
Parlava dels meus amors trencats,
que oblidava en els teus braços.
Parlava dels nostres goigs en l'ombra
i d'un racó de món que ja era nostre.
Parlava de l'estel de tramuntana
i de la lluna nova banyant la teva pell.
Parlava d'horitzons oberts
i d'escalf d'arena sota nostre.
I encara avui, com si fos ahir,
romàntic i càlid et duc molt dintre meu.
I encara avui, com si fos demà,
t'espero i t'espero, t'espero.
I he oblidat aquella cançó,
oblidada de tanta espera,
pensant en tu, sentint-te encara.
I han tornat tots els enyors passats
des que tu ja no ets aquí.
I ha tornat el fred d'amors trencats
perquè ja no m'escalfen els teus braços.
I ni tan sols dels nostres goigs perduts,
puc recordar-ne la calor en les nits.
I un xaloc gris i humit ja ennuvola
aquell estel i aquella lluna plena,
i oculta els horitzons tancats
i el rellent de mar m'embolcalla els ossos.
I encara avui, com si fos ahir,
romàntic i càlid et duc molt dintre meu.
I encara avui, com si fos demà,
t'espero i t'espero, t'espero.