Recordar
Sempre em quedarà demà,
deixar córrer els minuts, tot passa.
Hui no xafaré el carrer,
em tancaré a cantar un blues a casa.
I recordar, recordar,
no en trauré res de recordar.
Les imatges que m’engabien
solten pols al meu cervell,
no em faran bé!
Són històries que no acaben
i m’arrelen al terreny,
no em deixen moure els peus!
Sé el que no he de fer,
però no el que he de fer
per a créixer i no envellir.
Saps el que et dic? M’agrada ser jo.
Veure com neix cada dia el Sol.
Viuré el moment, seré feliç,
somriuré a la gent que em mire pel matí.
Però això, això serà demà.
