Rei de la tristesa
Ara que sóc rei de la tristesa,
ara que tot em ve massa gran,
perdut vaig com una formigueta
en un món de cabuts, gegants...
Faré cau al teu pit
aquestos dies d'adversitats,
per si em vol el teu anhel,
per si véns i em fas costat.
L'ombra que als peus dus sóc jo,
musa meua, inspira'm el respirar.
Que en la nit et reconeixeré,
com un gat dalt d'un terrat
L'ombra que als peus dus sóc jo,
musa meua, inspira'm aquest cantar.
Que en la nit et reconeixeré,
com un gat enamorat
Reivindique la nostra tendresa
sota aquest cel sense blaus.
Això faig, petita formigueta,
front al gegant despietat.
Això faig, jo, petita formigueta,
front al gegant de Goliat.
Autor(es): Garri
