Recors Orientals
Colors que criden
que encara estan vius amb força
sobre nostre, eviten la foscor de mitja nit.
Inspiro els tons torrats,
són quarts de vuit i com cada dia
ja tenyeixen les vides de carrers amagats.
Deixo enrere la plaça Taksim,
em busquen mirades llunyanes,
crec que sé què intenten dir.
Sembla que vulgui comptar passes per trobar
racons amagats que no conec
o que encara he d’inventar.
La ciutat em busca i jo la vull trobar.
Em perdré entre records orientals.
Amagant històries, s’haurien d’explicar.
M’hi vull perdre, me les vull creuar.
Buscant l’essència del que em fa avançar
entenc mesquites i mercats,
estrets que separen continents
i uneixen mars, plouen realitats,
et vull trobar per la ciutat...
I acceptis que m’has enyorat.
La ciutat em busca i jo la vull trobar.
Em perdré entre records orientals.
Amagant històries, s’haurien d’explicar.
M’hi vull perdre, me les vull creuar.
No no! Digue’m que no estic sola, no,
No no! i que mai deixi de ser fosc.
No no! Que el cel, la nit i la cançó,
No no! fan que avui et senti més a prop.
No no! Digue’m que no estic sola, no,
No no! i que mai deixi de ser fosc.
No no! Que el cel, la nit i la cançó,
No no! fan que avui et senti més a prop.
La ciutat ens busca i la volem trobar.
Em perdré entre els teus petons,
em penso quedar en blanc.
Amagant la història que s’hauria d’explicar.
M’hi vull perdre, me la vull creuar.
La ciutat em busca i jo la vull trobar.
Em perdré entre records orientals.
Amagant històries, s’haurien d’explicar.
M’hi vull perdre, me les vull creuar.