Reina de la confusió
Quan la teva carta es perdi i els teus daus perdin color
quan acabis la partida i també la serenor,
quan el romàntic ninot sigui per fi descobert,
et presenti un vell complot i vegis que no era cert...
Amb els teus cabells com aigua i el somrís de set colors,
amb els teus pits d'herba blanca i el trèvol de quatre olors,
amb la teva llum de lluna, amb els teus ulls transparents,
amb els teus encants galàctics i la nuesa dels teus fets:
Reina de la confusió,
em vindràs a veure quan ho entenguis tot.
Quan els teus guardians decaiguin i profanin el diamant,
quan les flors es tornin pedres i els cavalls arquers de fang,
quan la teva llum s'apagui, quan et robin la claror,
quan el teu soldat s'amagui, temorenc de la foscor.
Reina de la confusió,
em vindràs a veure quan ho entenguis tot.
Quan la teva sort s'acabi ni que et donin la raó,
quan el teu propi reialme sigui el teu mortal traïdor,
quan allò que dominaves, ara ja et domini a tu,
quan allò que menyspreaves esdevingui més segur:
Reina de la confusió,
em vindràs a veure quan ho entenguis tot.
Autor(es): Joan Francesc Dalmau Llagostera
