Repartint el bacallà
He estat rebentant drum-heads,
Trencant baquetes,
Planejant mil projectes,
Dins la meva llibreta.
I ara que es duen a terme,
Ho visc amb una il·lusió
Que no pots ni creure
Quan no has lluitat per res.
I es pensen que les coses sorgeixen soles,
Tot neix d’esforç i d’unes ganes boges,
Per aconseguir allò que tant vols,
Has de lluitar amb tot,
No és cap broma.
La pressió
A l’estomac.
Que sento quan no m’hi deixo la pell,
Mai he fet res per només passar l’estona.
Sempre ho he fet tot per gaudir amb el que em mola
Veig passar les hores,
tancat a l’estudi gravant proves.
El micròfon i jo a soles.
Explicant-li les coses que m’emocionen
I lluito amb totes les meves forces.
Trec de dins la ràbia, la pena i les fòbies,
Les poso sobre la taula i fem l’últim sopar,
Els hi serveixo el plat, però esta buit,
Ells són el menjar avui,
Perquè en aquesta vida tu esculls
I amb mi ja no les vull,
¡Escòria!
Vaig buscar la calma en situacions errònies.
I aquí em tens encara donant voltes.
De res va servir deixar caure trossos de pa per no perdre el camí,
Hi ha massa voltors, primer les molles després aniran per mi.
I camino descalç
per aquest camí de pedres,
Als peus se’m hi clava el glaç
que no es desfà i em tira enrere.
Fot un fred que pela
ja no m’escalfen ni les mantes.
Se’m congelen les llàgrimes pels que son a l’altre banda.
Però s’ha de seguir endavant com deia l’avi.
Si no trepitges fot i constant no hi haurà el canvi.
Digues-li a l’enterrador que cavi,
Que a mi ja no hi ha qui em salvi.
Amb més força, més ràpid,
Un forat ben gros per a que hi caigui el dia en que m’estampi.
Mentrestant seguiré volant alt com el Halley.
Quan has conegut la por ja no hi ha res que t’espanti.
Poso les condicions i les ganes,
no hi ha ningú que em pari.
Aquí només somriuen els que guanyen,
estic repartint el bacallà al barri.
