Reprise
Narrador:
Arriba tard a casa.
Sovint s’ha dit que treballa massa pel poc que ha de cobrar.
troba a sa mare planxant el tratje
que demà es posarà: es casarà.
Es van conèixer en un concert d’Amnea ballant Rock’n’Roll.
Ell que fins llavors pensava que es quedaria sol
ara veu com el món gira en una altra direcció.
I altre cop, poc a poc, l’amor pot tornar a començar
i demà ho faran: es casaran, es casaran.
S’estira al llit, tanca els ulls
i pensa que la vida és dolça quan pots passar full.
Es casa…
Qui sap si el pare se n’hauria alegrat?
Surt el sol,
s’ha llevat massa d’hora, està nerviós.
Se’n va al bany
i el veu.
Noi:
Però com pot ser, què hi fas aquí?
Et vaig clavar un punyal al cor!
Perquè has tornat, què vols de mi?
No vulguis fer-me tornar boig!!!
Narrador:
Però només és el seu reflex en el mirall.
I és que per ell també han passat els anys:
els seus cabells, la seva mirada,
aquell esguard que l’horroritzava.
Li agradaria poder arrencar-se la pell
per esborrar tots els recors que queden d’ell
i poder veure separada
la seva sang de la de son pare.
I poder veure separada
la seva sang de la de son pare.
Noi:
Si tu vas poder maltractar,
què puc fer jo que et vaig matar?
Crido que no vull ser com tu
però qui m’ho pot assegurar?
Ella és la vida, em duu la llum
però qui sap si li alçaré el puny?
Després d’uns anys en la foscor
aprèns que de tu és de qui tens més por.
Veus:
No vull tornar al passat
Hey, hey!
El vas Matar!
Assassí!
El cap t’està a punt d’explotar
On és la llum?
Noi:
Calla!!!
Calla!!!
Autor(es): Projecte 34
