Res de tu
I la nit era jove i era tota per a nosaltres dos
i sentíem l'aroma de |'aire, la humitat a flor de pell.
I la lluna brillava projectant una aura màgica,
com un reflex metàl·lic en els nostres vasos de gin.
Què tenies tu que no tinguessin els altres?
Quin misteri vaig veure a través dels teus ulls?
Què esperàvem de |'alba, nàufrags en una barca,
ànimes solitàries en un món hostil.
Que les aigües tornin al seu llit
i que les coses tornin a ser com abans:
jo no sé res de tu.
I entre l'herba, per sota un cel d'estrelles ens vam rebolcar.
I sucumbint dolçament al magnetisme
del meu cos vas vessar dintre meu la
teva mala llet, la teva esperma blanca,
la llavor que després porta al món
homes com tu i dones com jo.
Què esperaves de mi?
què més podia donar-te?
I tu encara buscaves promeses d'amor.
Què esperàvem de l'alba
nàufrags en una barca,
ànimes solitàries en un món hostil.
Que les aigües tornin al seu llit
i que les coses tornin a ser com abans:
jo no sé res de tu,
no vull res més de tu.
