Res no es mou

Ja t'ho diré

Res no es mou. Ningú no crida.
S'ha fet fosc.
Una moixa que me mira
posa ordre es moviments
sense comptar es temps.
Quatre llibres mal posats
i un silenci que ho diu tot.

Quadres, ramells, planxes i teles,
bòtils, culleres, plats i cafeteres.
Sense rompre cap got.
Un mussol s'ha deixondit.

Un pagès i un caragol
es passegen pes verdet.
Ses estrelles des safareig
són peixos que no diuen res,
no diuen res.

I ara que no mos veu ningú
obrirem calaixos i caixons.
Hi ha mirades que em fan mal
I olors molt conegudes.
Hi ha drogues que em curen
i cançons que encara duren...

Dues velles xafarderes
no es poden pensar mai
que ses flors d'aquest racó
Sempre faran bona olor.
M'agrada sortir a respirar
S'aire de la mar.
Sempre em farà somiar.
Juny, juliol, prunes i cireres,
cards i abarsets, barques i peixateres.
Pedres i parets,
porxos i nu rebost
en cases de marès.
Anirem a arrasar camí,
anar a morir.

I ara que no mos veu ningú
t'assimilaré com si res.
Durem un ritme compassat
i tot d'una funcionarem.
T'agradarà estar damunt jo,
es pits te tremolaran.
Es llençols estan humits,
Papallones pes pits.