Retenint moments
Volíem descobrir que era possible la il·lusió,
ens perdíem en mirades de llunyans horitzons,
sempre buscàvem les cales més prohibides,
ballant amb onades rítmiques la dansa del sexe,
vam anar a viure al carrer Intensitat,
lluny del barri Indiferència,
on regna la mediocritat
I l'única cosa que ens va preocupar
era el temps que podríem durar,
volíem retenir els moments,
cap demà valdrà aquell present.
És un diumenge plujós i el vent encén el cel,
la pluja està fent discursos als vidres de l'habitació,
avui són lluny aquelles últimes nits,
però han tornat orgulloses a mi,
quan vam clavar les ungles a la vida,
petjades damunt la pols del passat,
trons a les meves sabates.
No vull cel blau d'immensitat,
dóna'm tempestes d'intensitat,
començo a veure-hi sentit després d'haver naufragat,
no importa si llàgrimes o rialles m'acompanyaran,
no importa quants cops la sort m'abandonarà,
perquè és tan difícil, és tan difícil
romandre en la intensitat.
