Retorn a Lesbos
Quan desclou la primavera, la sang se'ns altera
i les figues de la panera agafen més solera.
Hi, ha una illa ubicada en un mar perdut, on el sexe no importa si l'amor es pur.
Allà tenim dues noies. Dues noies que gemeguen,
dues noies rebolcant-se, dues noies estimulant-se.
On l'amor pur del mateix sexe, es cosa de dues, dues noies nues.
Un record que torna, torna i retorna a mi, i tot just quan les observo, en aquelles platges de Lesbos, em fiquen a mil.
Quan la primavera, desplega la fulla de l'arbre,
Havent-hi molta saba a la parra.
Quan la llum es recolza, en el riu d'aquest bosc,
I a mi m'agrada llepar-te en un lloc ben fosc.
Retorna a mi, retorna a mi, i diga'm que t'estimes fer-ho dreta.
Retorna a mi, retorna a mi i promet-me que no voldràs fer-te l'estreta.
Quan la claror del sol, és sobre l'arena,
Il·luminant el plaer de dues sirenes.
Si la nit és llarga, la respiració molt forta.
Sentint la teva llengua dins la meva boca.
Juntes gaudirem, d'una illa del Mediterrani,
Juntes gaudirem, d'unes platges on ens podrem... estimar... rebolcar... morrejar,
Estimular... abraçar... els nostres cossos femenins.