Rifkale
Rifkale, dins l'aldarull que fan els telers,
muda quan cal les llançadores,
fa un nus a I'ordit.
Mentrestant pensa en el ghetto
on regna la basarda
ja fa setmanes,
un mes potser.
Rifkale, mentre treballa dintre del brogit,
pensa en Herschel, el seu home,
amb el cor encongit.
On l'han dut, com den patir-hi,
com deu pensar en Rifkale,
en el seu menut
que ell no coneix.
Rifkale canta perquè s'adormi el seu fill:
"Aviat coneixeràs el pare;
portarà llet i pa,
sucre, farina i mantega, un munt de coses bones".
Rifkale no sap
que el seu home és mort.
Autor(es): Popular
