Riu avall
Vas fugir espantat, com qui, sorpres per uns dimonis,
que havies nat alimentant en 30 anys de matrimoni,
Plens de bronques de silencis, d'aventures, de canalla i bons moments.
Que sovint ja els va anyorant, sobretot quan el fred glaça,
Camí a casa anant amb moto, veu parelles que s'abracen, S'escridassa dins del cascu, com has pogut fer-ho tot tant malament.
Pero la vida és un salt d'aigua,
Que rellisca a cada passa,
Si trepitjes una roca,
La molsa et podria fer caure ben avall, riu avall.
I has trobat un bon treball, i et truquen per temporades,
Que et permet de tant en tant comprar a mitjes un Machallan, I recordes els bons temps, dirigies una empresa,
I ara fas riure als clients quan els pujes les maletes.
I els deutes que no has pagat, es cobren amb interessos, I això fa estendre el rovell, que t'impregna tots el ossos, Tristos, lletjos i més vells, anem entran per la porta,
I ens sentim com presoners d'una vida que no és nostre.
I una parell de cops a l'any, els teus fills et voldran veure,
I quan t'abracin entendras que el temps passa tan de presa, Tant com per endurir el gest, Tant com per torçar l'esquena, I només queden records que es difressen de perfectes.
Pero no ho vas poguer pas preveure I ara et trobes als seixanta,
I tot allò que va ser teu,
Ara està cobert per l'aigua,
Riu avall.
oh oh oh
No hi ha temps de lamentar-se, als pulmons demanen aire, Comença a moure els teus braços, O veuras arrossegan-te riu avall.
Autor(es): elsNORTE
