Rodamons i hostesses
Pot semblar-te que aquí mai passa res
que sigui del nostre interès
en aquest racó d'aquest immens planeta,
on les nits són llargues, on els cors es fan agres
de tant estimar els mateixos anhels cada dia,
de tants cops que hem anat a dormir cridant
Que el dia està arribant,
la nit no podrà tornar.
De tanta llum el cel es farà clar.
De tanta llum, la lluna emmudirà
(x2)
A l'ombra d'aquest arbre on creixen les idees
que rodamons i hostesses mai tindran
per haver vist massa contrades,
per saber massa com és el món
i de quin mal a de morir l'home.
Per escoltar massa llegendes,
per no saber quan es pondrà el sol,
per estar despert fins altes hores, cridant...
Que el dia està arribant,
la nit no podrà tornar.
De tanta llum el cel es farà clar.
De tanta llum, la lluna emmudirà
(x2)
Un altre cop, com la nit que diu
que sap que el sol encara està viu.
Un altre cop, com la nit que diu
que ha vist el sol cridant...
Que el dia està arribant,
la nit no podrà tornar.
De tanta llum el cel es farà clar.
De tanta llum, la lluna emmudirà fins l'endemà
