Romanç de Neptú i Diània
Al fons del mar Neptú,
brama la seua mar.
Mamaes de sirena
amainen el bramar.
La seua llet d’escuma
bromera de coral,
estreles, eriçons i cavallets de mar.
Neptú vol a Diània però no la pot tocar,
a la voreta d’ones s’acaba el seu regnat.
Les sirenes prenyaes li donen de mamar
El rei de la mar plora, llampecs de matinàa
La Terra i l’aigua es toquen amb les puntes dels dits
El foc del seu deliri, tenen encés els pits
Tritons i sirenetes, balenes i dofins
Esperen a la nòvia, vestits de colorins
De dalt de la muntanya, la reina diu que sí.
Com una bassa d’oli, Neptú i el seu somrís.
