Romanç de la porquerola

Mara Aranda

El rei n'ha fetes fer crides, que crides n'ha fetes fer,
que tots los mes galants homes a la guerra els ha mester.
Jo que tenc la muller jove a qui li la deixaré?
La deixaré a ca ma mare que la'm guardarà molt bé.

Al cap de les set setmanes, porquerola la va fer,
a la redoneta, porquerola la va fer.
I al cap de set anys que passen, veu venir un cavaller.
La porqueroleta veu venir un cavaller.

Déu vos guard, la porquerola, Déu vos guard bon cavaller.
Dis-me porquerola quin hostal hi ha vinent.
A casa la meua sogra trobareu tot lo mester.
Te d'allò que agrada per complaure als cavallers.

No em diríeu hostalera, quin sopar hi trobaré.
Hi ha gallina a l'olla i carn de moltó també.
Voleu dir-me hostalera, esta nit amb qui jauré.
Amb la porquerola que ma filla guardaré.

Fa set anys que en llit no em gite, altres set que n'estaré.
A prop la fogada, com si fos un gat cendrer
Si el vostre fill vos sentirà, vos en guardaríeu bé
Set anys no en tinc home, i esta nit tampoc tindré.

L'agafà per la mà blanca i a la cambra la dugué
Tu que no em coneixes, ara jo em descobriré
Catalina, Catalina, tu n'ets la meua muller
I la porquerola en sos braços romangué

A on son les robes bones que tenies tu primer
Les te vostra mare, vostra germana també
Si no fóreu mare meua, de vos faria un cendrer
I vos ventaria en el puig més alt que se.