Romanç del Carrascal

Al Tall

Ell la guaita i ella el fila
per les coetes deis ulls,
la brossa tendra a l'eixida,
les jassines sostre endins.
Que bo fóra aquesta història
una historia de fadrins.

Si ella no fóra casada
amb Julia Gelabertí,
els llençols del Mas d'Olives
no hagueren engrogueït.
Que bo fóra aquell bracer
rondant per altres camins.
Per la nit a lluna oberta
la feu alçar-se un malson
i seguint el cant de I'òliba
va aguaitar pel finestró.
Qui veiés uns ulls tan dolços
blavejant a I'entrefosc,
Martí el bracer els va vore
i ella troba els de Martí,
que al finestró de la cambra
se n'estava de dormir.
Qui digués aquell encontre
no haver-se de repetir.

D'altres nits varen buscar-se
pels finestrons al besllum
fins que restaren mirant-se
sens poder llevar els ulls.
Qui pensas que I'ama jove
pel bracer s'hagués perdut.
Al llit de la cambra baixa
entre el goig i el dolor tendre
que els creixia cada nit.
Que lluny arribava I'aigua,
que mort naixia el matí.

Carrascal del Mas d'Olives,
sort tens de no tindre ulls
perquè no haurà d'espantar-te
plegar sang com en un trull.
Masover de mala estrella,
qui llegís el teu futur.
AIllit de la cambra baixa
va néixer un gat cerval
que ana engrandint-se a la vora
de l'amor acorralat.
Gabinets fora d'ofici
feien cap al Carrascal.

Ell va acaçar-me amb la manta
i ella em ferí amb el garrot,
creguéren també amagar-me
aquesta última trai'ció,
pero jo estava esperant-Ios
que desitjava la mort.
Una punyalada al ventre,
dos al pit, tres al bescoll,
silencis al Mas d'Olives
i al Gelabertí, repòs.
EIs senglars van visitar-lo
quan es va fer de nit fosc,

Nit de lluna mussolera
i de mirars espantats;
els llençols del Mas d'Olives
no tornaren a bolcar.
-Massa n'hem fet, Martí Peris,
-Massa que n'hem fel, Pilar,
Ell es perdé en la muntanya,