Romanç d'en Bernadet
Mortalla d'algues i lliris
em té el cos encativat,
m'enterraren dins l'arena
per la flor romanial.
Tres ferides s'encengueren
vora el tremolor del mar,
pels tres brolls de flama viva
l'amor vessava cantant.
Adéu sojorn d'alegria
blanc palau encastellat.
Adéu mans de l'estimada,
colomes del finestral.
Qui em tornaria aquells llavis
mesells de besos trencats?
Qui em tornaria aquells braços
i el galop del meu cavall?
Ai la flor malaguanyada!
Ai l'enveja dels germans!
Ai el meu cor en l'arena!
Ai llavis blaus de la mar!
Un pastor flairós d'estrelles,
a la platja ha davallat
–Oh Bernadet, fill de rei,
cavaller de sol i nard,
resaré per tu a la Verge
Nostra Dona de la Mar.
–Oh pastor, lo bon pastor,
la boca em torna de sal ,
¿Cançons d'aire no em daries
i tonades de cel blau?
–Oh Bernadet, fill de rei,
l'amor crema al teu costat.
Faré un anell del teu cor
i una flauta de ta sang.
–Oh pastor, lo bon pastor,
tu em toques i no em fas mal;
m'enterraren dins l'arena
per la flor romanial.
Ai la flor malaguanyada!
Ai l'enveja dels germans!
Ai el meu cor en l'arena!
Ai llavis blaus de la mar!
Autor(es): Josep Maria Llompart,Joan Sureda
