Roses negres
És com si fos ahir que ens vem veure al mar,
quan tu vas dir: "quina sort que hem tingut d'estar aquí avui..."
Vas agafar-me pel meu braç, amb la teva mà
i, no sé com, vaig despertar-me l'endemà al teu costat.
No sabia ni el teu nom
i tot el món m'era noi
Cinc dies vam estar tancats, sense parlar
i el cel era tan clar, i el mar era tan gran.
Quan estaves tan a prop de mi, eres tot meu
i l'alè era dels déus, i els meus ulls eren els teus.
No m'importava ja res més,
per mi el món eres tu
Era un dia fred del mes de març quan vas marxar,
i, saps què?, no vaig trobar-te, però tampoc et vaig buscar
Cinc roses negres he llençat en aquell mar,
que amb el vent varen volar, i plovent me'n vaig anar
Roses negres en el mar,
Roses negres pel passat.
Roses negres en el mar,
Roses negres pel passat.
