Rumba estudiantina
Tu vas al mar, a ofegar les emocions
Jo a la terra ferma, a buscar el millor dels teus sons.
Que pensa pensa, que pensarà
Quan em poso a fer una rumba, sempre em surt en lleidatà.
Noia de Barcelona, que has vingut a estudiar a Lleida
I trobes a faltar el mar, i als amics parles amb dèria,
Què has guanyat i que has deixat, i ara què tens a les mans?
És l'essència del teu viure, la presència se'n ha anat.
Et trobes una ciutat, amb gent desacostumada,
Al teu pis no tens terrat, per descansar la mirada.
Entre llibres i quaderns, entre apunts i paperassa
Un profe que en fa un gra massa, et fa un brunziment de dents.
Tu vas al mar, a ofegar les emocions
Jo a la terra ferma, a buscar el millor dels teus sons.
Què pensa pensa, què pensarà
Quan em poso a fer una rumba, sempre em surt en lleidatà.
Ofegant les emocions, amb gotes de sal marina
Vas al mar vens a la plana, els estudis perden gana
Aquell ser que tot s'ho val, aquell que més t'ompliria
Per fi avui t'ha dit bon dia, fa uns quants mesos i fa mal
Hi ha un present menys imperfecte, un present condicional
tu esperes un futur genial, per donar-li tot l'afecte
Cop a cop i dia a dia, vas amb gent al teu costat
Quantes coses que et diria, i parlar li costa tant
Tu vas al mar, a ofegar les emocions
Jo a la terra ferma, a buscar el millor dels teus sons.
Que pensa pensa, que pensarà
Quan em poso a fer una rumba, sempre em surt en lleidatà.
A Lleida és diferent, com s'estima i com es parla,
Quina festa fa la gent, al voltant d'una guitarra,
Ballant rumbes i sandó, o cantant u garrotí.
És la festa i és d'aquí, ni de Lloret ni de Mataró.
Per platja tenim un riu, que funciona dia i nit
La boira s'ha empenedit, i diu que aquí ja no hi viu
A l'hivern com a l'estiu, faci fred o xafogor
Un gel fred es posa al cor, si no hi és el teu calor.
Tu vas al mar, a ofegar les emocions
Jo a la terra ferma, a buscar el millor dels teus sons.
Que pensa pensa, que pensarà
Quan em poso a fer una rumba, sempre em surt en lleidatà.
Tu vas al mar, a ofegar les emocions
Jo a la terra ferma, a buscar el millor dels teus sons.
Que pensa pensa, que pensarà
Quan em poso a fer una rumba, sempre em surt en lleidatà.
Autor(es): Damià Sans
