Rutina de la vida contemplativa al teu costat
Diumenge al matí
Entra el sol per la finestra. Ja són quarts de deu
i em quedo com sempre una estona ben bona
mirant-te com dorms.
I preparo cafè, tu amb llet i jo sense
i faig dos bikinis com sempre
i espero que et llevis amb aquella cara
tan mona que poses de son pel matí
i és que mai he vist, bonica, cap nena més dolça que tu
Ja fa uns quants febrers i m'agrada que encara et somriuen els ulls
Tot això que diuen que el bo de la vida la puta rutina ho acaba matant
només pot ser vàlid pels que no es desperten aquí, al teu costat
I fem un passeig, hi ha gent a la plaça
farem un gelat. Res d’especial passa
al carrer. Les persones de sempre
caminen amb pressa buscant el seu lloc.
Trobem uns amics, i fem unes canyes
Fumem i xerrem i riem de les conyes
de sempre, que són com la mili,
que donen molt joc.
I ja m’està bé, bonica, la vida que Déu m’ha donat
i no em cal res més, que no tinc cap pressa si ets al meu costat
Tot això que diuen de que la rutina, més tard o més d’hora, t’acaba guanyant
només pot ser vàlid pels que no es desperten aquí, al teu costat
Tot això que diuen de que la rutina, més tard o més d’hora, t’acaba guanyant
només pot ser vàlid pels que no es desperten aquí, al teu costat
Diumenge al matí
Entra el sol per la finestra, ja són quarts de deu
i em quedo com sempre una estona ben bona
mirant-te com dorms.
Fa un dia preciós, sortim , va, de casa
Farem uns vermuts a aquella terrassa
de sempre, que no hi toca l’ombra
i està bé de preu.
I no em cal res més , i si a tu ja et va bé no vull res diferent
Que ara no em ve al cap cap manera millor de veure passar el temps
I tot el que diuen de que la rutina espatlla el que toca i no salva a ningú
Funciona pels altres, que per obra i gràcia no et tenen a tu
Funciona pels altres, que no em fan cap pena, que es busquin algú.
Amb mi no funciona , que tu fas del món el que sempre he volgut
