Sabrem
Des del cim més alt del cel o per foscos corriols,
sense peus ni ulls ni mans, com lliberts mirant el mar:
sabrem.
Com cadira sempre al cul i amb la mandra per mitjons.
Com perduts sense horitzó, sense gos ni ferm bastó:
sabrem.
Des del llit de l'hospital, quan el mal mossega sang.
Ben vestits o amb vells parracs, amb les mans tapant forats:
sabrem.
Tant en lluita com en pau, tant amb roba o despullats,
sense anells, ni fills ni amants, desolats, menjant pa sec:
sabrem.
Amb careta de farsant, titellaires embriacs.
Com donant menjar als ocells, caminant com sant Francesc:
sabrem.
Com buscant tres peus al gat, com desant jerseis d'hivern,
des de golfes de París, escoltant el vell Brassens:
sabrem.
Sense ploma ni paper, sense llibre ni cafè,
sense amor ja per lliurar, ja de tot sempre allunyats:
sabrem.
Quan em diguis l'últim mot, com aquell que no diu res,
sense gest ho diràs tot, no caldrà cap més petó: sabrem.
Autor(es): Daniel Sesé
