Sant Joan
De sobte, ens retrobàvem un vespre de revetlla, un vespre infinit
sortia la gentada pels carrers i les places que havien guarnit
i a cada cantonada un foc de flames projectava la nostra ombra contra la paret
seguíem a l'orquestra intentant no perdre el moviment
Jugàvem a ser lliures amarats d'innocència sota un cel calent
començava una treva de dies que passaven sense ordre ni llei
i el que també sabíem és que el somni acabaria com s'acaben els somnis eterns
i ens miràvem les brases submergits en màgics pensaments
i en la pàl·lida claror
anàvem descobrint-ho tot
fins i tot podria ser que descobríssim l'amor
i quan ja sortia el sol
estàvem afamats
el cap ple de cançons
i un bes robat al vol
L'endemà de Sant Joan el món sencer als nostres peus
L'endemà de Sant Joan el món comença a girar
