Segrest

Skarabat

Escriuria tants poemes
Com et fessin falta
Però combatre es problemes
Són fàcils per qui els canta.

S'allunyava amb pressa
Com una ànima endimoniada
Et suïcidaràs
Pensant perquè badaves…

Va d'hospici en hospici...
I tots, sa mateixa històri(a).
Engron(x)a es seu bressol
I sent es seu aroma.

Cerca'l, cerca'l !
Encara els sents plorar per tot
Perquè, perquè... !
Tendrà una família(a) millor ?

Dius que no tornaràs a veure'l mai més.
Cerca'l per sempre, ell és dins sa teva ment.
Potser es destí te tocarà sa porta…
Qui sap, qui sap, qui sap si un dia serà ell.

Posa cartells en es pals,
Camins i ses andrones.
Jutja en sa seva fe
Una mica d'esperança.

No denunciaré a ningú
Tan sols vull que me'l tornin!
Mor un poc cada dia
Per acariciar ets seus dits…

Cerca'l, cerca'l !
Encara els sents plorar per tot
Perquè, perquè... !
Tendrà una famíli(a) millor ?

Dius que no tornaràs a veure'l mai més.
Cerca'l per sempre, ell és dins sa teva ment.
Potser es destí te tocarà sa porta…
Qui sap, qui sap, qui sap si un dia serà ell.