Semiautomàtica
M'adormo. Després de tres/quatre m'adormo. Amb els ulls obertíssims. Esquitxo el pillow amb una respiració que és profunda i fa olor a dissabte vespre dels que s'odien.
Em giro i em perdo. La sensació no és gens nova, és coneguda. I m'anul·la. Per això segurament crido agonia amb la boca tancadíssima 24/sempre.
Els veïns m'estan suplicant que parli, que parli d'una vegada. És com: que reaccioni, que m'ajunti, que segueixi, que vingui. Però jo bombejo i no. La meva lifa. Nevermind.
Ahir vaig deixar de sagnar una mica. Infectat, sí. Ja està. Demà ho faig.
