Sena
On ens ha portat la corrent?
Vam intentar creuar un riu de pedres.
Fem que parega un accident
i no direm per quin motiu vam saltar del tren.
Tot és nou, tot és.
Tot és gran, molt més.
Del laberint vam dibuixar l'eixida:
la ciutat que no ens estima.
No sé quantes hores hem guanyat, sé que augmenta la pressió
cada instant que passa.
Riu-te com si no hagueres tastat encara la decepció,
creuarem la ratlla.
Ja no ens fa cap por no entendre el món.
Creus que algun dia tornarem?
Creus que algú deixarà la llum encesa?
En un instant decidirem.
Tots els camins que hem descartat pengen dels nostres peus.
M’equivocaré?
Saps si encertaré?
Si el laberint mostra la seua eixida
deixarem que tot fluïsca.
No sé quantes hores hem guanyat, sé que augmenta la pressió
cada instant que passa.
Riu-te com si no hagueres tastat encara la decepció,
creuarem la ratlla.
Ja no ens fa cap por no entendre el món.
Deixar-se portar és el més sensat
quan no vols guanyar, només avançar.
Si respirem amb tranquil•litat.
Si arranquem tot el que ens fa mal,
llavors haurem guanyat.
Haurem rentat el fang.
Tot és camí des d’ara.
Tot és camí des d’ara.
El riu ens portarà
al refugi que hem imaginat.
La nostra ciutat.
