Sense por

Damià Olivella

Si pogués sentir,
si pogués sentir-te a prop un altre cop,
si pogués tornar,
potser sense por aquest cop tindré més sort.

Has vingut en mi,
com un brot de llum que trenca en la foscor,
has deixat encès en mi,
el teu nom.

Em vas dir,
si tu mai has estimat amb tot el cor,
si mai has volgut sentir,
que sense algú res té sentit,
si estàs sol.

Si pogués tenir-te més a prop,
potser aquest cop, puc ser millor,
si pogués sentir la tremolor,
un altre cop.

Si pogués tenir,
si pogués tenir-te sols un altre cop,
potser sense por aquest cop tindré més sort.

Com et puc sentir,
si tu mai has estimat amb tot el cor,
si vols descobrir, que sense algú res té sentit,
si estàs sol.

Si pogués tornar a cridar el teu nom,
un altre cop, cridar ben fort.
Si pogués tenir-te més a prop,
potser aquest cop, tindré més sort.

Si vols estimar amb tot el teu cor,
has de ser fort, donar-ho tot.
Si pogués tornar a cridar el teu nom,
un altre cop

Si pogués tornar a cridar el teu nom,
tocar ben fort, puc ser millor.
Si pogués sentir la tremolor,
un altre cop, ser més fort.

Si pogués tenir-te més a prop,
potser aquest cop, tindré més sort.
Si mai has sentit que sense tu,
tot és més boig i no estàs sol.

Si es fa de nit,
no em deixis sol, no em deixis sol.
Si pogués tornar a cridar el meu nom,
un altre cop, tocar ben fort.

Si es fa de nit,
no em deixis sol, no em deixis sol.
Quan sigui fosc,
no em deixis sol, no em deixis sol.

Si mai has sentit que sense tu,
res té sentit, tot és més boig
si pogués tenir-te un altre cop...