Sense veu
Sense veu t’espantes,
sense veu, dolor.
Sense veu tremoles
i arriba la tardor.
Sense veu no hi ha cançó,
sense tu, no hi ha color.
Va ser un amor a primera vista,
ja cap medicina m’ha posat millor.
La meva guitarra, la meva vida,
i si ens queden forces sortirem a donar-ho tot.
Ja ho deia Emma Goldman allà pel segle passat,
“ si no es pot ballar no m’interessa pas”.
I també deia en Muguruza a qui sempre he escoltat,
“ si tot està perdut, sempre ens queda molestar ! “
I sense veu jo ja ni molesto.
Sents veus i has perdut l’ocasió.
Sense veu també la vida crida,
no et fagis el sord
o potser et quedaràs sol.
