Sentit

Los Draps

Puc descriure amb fil d'aram aquells diumenges a la cera.
Puc trencar les portes amples dels corrals
allí a les eres on tornem a ser xiquets,
sabent que el temps ja consumit va entrar per vena,
i la condemna ve amb lo coneixement.

Puc gitar-me entre “civà”, puc amagar-me de la paciència.
Pujar al Puig, tirar-me de cap
i obrir ferides tan absurdes que me facen sentir un rei.
Feliç, capaç de declarar-li alguna guerra
a roca i pedra, a les parets.

Puc sentir la primavera rebuscant entre rames de pi.
Descobrir entre l'herba, lo misteri entre pobres i rics.
Puc jugar a sentir-me una eminència o ser rata podrida entre mil.
Puc pensar que no importe l'herència, sol saber que la vida és així:
Sóc d'aquí.

Puc buscar i te puc trobar, podem anar per la gravera.
I plens de pols, com dos bufons,
anar mirant com les “agüeles” mos assenyalen i contents
tornem a rescatar aquella manera
de ser feliços sense remordiments.

Puc sentir la primavera...