Sent la fragància
I t'adones que et fas gran i que la gent se’n va, i un dia et mires al mirall i no saps com ha passat. I t'adones que demà el vent seguirà bufant, només ens podem aixecar per poder continuar. Deixa la por i el engany d'aquells dies que et van fer mal, la vida no sempre no és de colors però has d'aprendre a perdonar.
Mira'm als ulls tot el que som, respira lent i crida amb el cor, pren-te la vida amb un únic glop, sent la fragància.
I obriré la porta i deixaré el rellotge a casa per no perdre més el temps, caminaré amb pas fer-me mantenint els peus a terra fent volar la meva ment. Crida que crida la veu enyora l'esperança que va perdre el seu alè, busca hipocresia s’instal•là a la vergonya de qui no creu en un mateix.
I t'adones que et fas gran i que la gent se’n va, i un dia et mires al mirall i no saps com ha passat. I t'adones que demà el vent seguirà bufant, només ens podem aixecar per poder continuar.
Quan obres ulls ja és de matinada, tornes a fer tard i no tens temps per mirar enrere, has de caminar sense cap pressa i demà ja tornarà.
Mira'm als ulls tot el que som, respira lent i crida amb el cor pren-te la vida amb un únic glop, sent la fragància. Somnis valents son tot el que som, en contra del vent, rient-nos del món, agafa la vida i busca el teu lloc si vols t'acompanyo, els dos junts millor.
I obriré la porta i deixaré el rellotge a casa per no perdre més el temps, caminaré amb pas fer-me mantenint els peus a terra fent volar la meva ment. Crida que crida la veu enyora l'esperança que va perdre el seu alè, busca hipocresia s’instal•là a la vergonya de qui no creu en un mateix.
