Senzillament veus
Senzillament veus passar la vida,
oculta de la llum i del color.
Et sents perduda, absurda i oblidada,
avorrida de la teua lletjor.
Gelosament, des de la finestra,
observes com l'amor va transitant
per carrers ocupats per parelles
dispostes a estimar.
M'estens la mà sol·licitant-me ajuda:
posa't en peu, camina el teu destí.
No tingues por, escolta com bateguen
els sentiments del teu cor.
No oblides mai que algú et necessita
mira'm als ulls, estira els ossos.
No amagues mai entre la penombra
la claredat de la vida.
Mira com tot segueix la seua cursa,
no dormes més, arrisca't per un dia
comprovaràs que ha pagat la pena
i triomfaràs.
No ho penses més i busca alberedes
i racons on estimar.
Descobriràs la llibertat diària
i la lluna que t'assenyalarà
la casa on tu i jo farem l'amor,
enroscats, units en un abraç
i finalment on totes les estrelles
ens electritzaran.
M'estens la mà sol·licitant-me ajuda;
posa't en peu, camina el teu destí.
No tingues por, escolta com bateguen
els sentiments del teu cor.
No oblides mai que algú et necessita
mira'm als ulls, estira els ossos.
No amagues mai entre la penombra
la claredat de la vida.
Mira com tot segueix la seua cursa,
no dormes més, arrisca't per un dia
comprovaràs que ha pagat la pena
i triomfaràs.
Autor(es): Carles Enguix
