S'horabaixa
Ja ha arribat el vespre i s'horabaixa marca el ritme del teu pas,
Sempre queden dos enamorats besant-se al bell mig de la plaça Virreina
que ens regalen primaveres que vindran.
Ha deixat al banc de sempre una altre carta que ella mai rebrà
Hi ha vegades cal saltar-se la norma establerta per fer complir els somnis
S'imagina com s'agafen de la ma.
I ara que de que parlem? Diuen que demà farà bon temps,
Tu et retoques els cabells, jo dissimulo i et pregunto a quin pis pas,
Mentre el meu dit ja reposa l'ànsia, sobre el 4rt.
El mateix camí es un xic més taronja quan algú t'agafa el braç
com quan una cançó alegre et regira per dins i et distreu de tota la resta
Hi ha un cambrer que renya un nen que corre entre les taules
Si em concentro en el perfum,
Crec respirar una part de tu
I seguim amb l'ascensió, la repassada habitual a l'habitacle que ens transporta.
Superem el primer pis tot maleint,
Que no hi ha entresol.
Toca escriure quatre versos
D'aquells que viatgen pel blanc i el negre del temps
On la plaça Virreina desperta... i et torno a besar.
