Sidral diacrític
Quan les toxines encallen vides
Però com que te l’estimes, li dius mentides
I ara, quan la perds, no te n’oblides
I quedes immers en la partida
I diu que tothom en parla
Quan te n’adones i mous la fitxa
Veus que el temps no perdona i tot t’esquitxa
Mires al teu voltant i el món trontolla
Però ella mentrestant, cuina carn d’olla
I diu que tothom en parla
I que tothom ho diu
Es veu que la gent se’n cansa
Fa temps que insistiu
Potser junts però separats
Quan t’imagines a la deriva
És quan carregues les piles, canvi de vida
I ara, quan se’n va, la persegueixes
Torna-ho a intentar amb les mateixes
I diu que tothom en parlaLa primera vegada
Capità del vaixell
Amb la brisa que t’acompanyava
No calia ser un gat vell
Cap a dins, fa baixada, sí
Una gran novetat
El somriure es desencaixava
Adormit i mastegat
Víctimes del temps
Tendres i violents
Víctimes del temps
Ni bons, ni dolents
Dominat pels auguris
Desbordat d’esperit
Això ja no hi ha qui ho aturi
Al Raval, qualsevol nit
Un ancià que s’apropa
Un pergamí cargolat
L’aspiració que allunya la derrota
Que tremoli la ciutat!
Víctimes del temps
Tendres i violents
Víctimes del temps
Ni bons, ni dolents
