Simetria
Dius, prenguem el sol
que ara l'estiu tot just treu el precinte.
Beus, a petits glops,
un vermut negre i els llavis et brillen.
Balls de saló,
cine d'autor, i mercats plens de quincalla.
Quan marques el pas,
monstres i bèsties fugen girant cua.
Fem viatges molt llargs,
que pujar al metro sigui una aventura.
Matí mandrós,
dutxar-se els dos, i allò que no s'explica...
Amanides compartides,
perdent el compte dels dies,
tan elegants,
creient-nos molt formals,
ignorant que ens fem grans.
Dies de sofà i manta...
Com dos mitjons,
perduts pel món, descosits fem turisme.
Amanides compartides,
perdent el compte dels dies,
tan elegants,
creient-nos molt formals,
ignorant que ens fem grans.
Dies de sofà i manta...
Dius, ja no ho tinc clar,
i la tardor m'arriba a l'estómac.
Però, si et ve de gust,
fem un vermut negre allà on solíem.
Jo creia en la simetria.
Amanides compartides,
perdent el compte dels dies,
tan elegants...
Els llibres que no llegiré,
qui sap, potser acaben bé...
