Síndrome d'Estocolm

El Fill del Mestre

Dinem
cargols a la llauna
va bé
el vi de la casa
anem
vestits d'etiqueta
però ens embrutarem les mans que més tard
buscaran els rogles
secrets
sense por a que en vegi
la gent
que hi ha tanta boira
que ningú podrà veure el què fem
serà tot de color rosa
serà
tots flors i violes
anirem
cantant cançons tontes
de ràdio populars que escolta el nen
que vol tocar un gat furro
és valent
i fa com qui no escolta
el tiet
que li diu que no monegi
que t'esgarraparà la cara al moment
en que em dius que m'estimes
em fas teu
i em fas sentir més lliure
i fem
aquella cara dolça
que té un infant quan el treus a passeig
pel carrer del Carme
on abans el Satchmo t'hi trobaves
el Joan
va vendre'm tots els discos
els discos que ens van ajudar a somiar
en dies no tan grisos
en cels
que no seran mai vistos
potser ara en faig un gra massa
podríem anar a fer una copa al cafè
he de parlar amb el Toni
fa temps
tinc pendent una data
per dir adéu
per sempre al fill del mestre
serà el seu últim vals però veig que no hi és
però farem un Gin-Tonic
o tres
i espantarem dimonis
i angelets
llavors potser recordis
lo bo que arriba a ser ser de l'oest
després farem tertúlia
ja sé
tot quedarà a la cuina
però almenys
veure pluja d'estrelles
abans d'anar a dormir no tan serens.

lelelelelelelele...