Sola
el xicot m´ha deixat .
l´amiga íntima,
aquella que deia que mai no em trairia,
m´ha abandonat;
les llàgrimes
que s´han quedat
fent-me companyia
a les nits,
s´assequen
cansades de plor i de
dol .
I estic
sense el pare i la mare junts
- ja de grans-,
s´han separat.
i visc
amb l´amarga disharmonia
de conviure amb
por a la soledat.
sola. sola. sola. sola. sola
en la meva intensa , trista, densa solitud
estic.
massa lentes estones
més tard,
l´ànim respira, hi veu més clar :
factura
la por
amb que viu
al tren
que no fa cap parada
al vagó dels mínims suports,
de breus seguretats ,
de confiances que es donen i es prenen ,
d´infidels fidelitats
d´amants ,
d´ amigues,
d´amics...
i ja no estic sola.
ja no m'hi he sentit :
em tinc a mi. !
em tinc a mi !!
em tinc a mi. !!!
i ja ric !!!
sola . sola. sola. sola. sola.
amb la meva intensa, certa, densa companyia
visc.
Autor(es): Carles Hereu
