Sola amb el meu cor
Quina sensació de miratge
quan ja tornem a estar a soles...,
sensació de fred i d'enuig, però
cada cop que algú ens abandona...
Sensació de perdre equilibri,
sensació de ser poca cosa...,
sensació de perdre la vida
quan ningú ni res no ens importa...
No estic mai sola amb el meu cor,
... i no he de demanar perdó...,
I així, ben sola puc tornar...,
sense mai perdre aquest compàs...
El goig de ser jo mateixa,
d'estar amb tu , i no estar sola...,
el goig de veure't, com sempre,
...i ningú més a l'alcova...
I sensació d'estar viva
..una sensació tan amiga...,
que va i ve, i sovint vol quedar-se
en els ulls per tota la vida...
No estic mai sola amb el meu cor,
... i no he de demanar perdó...,
I així, ben sola puc tornar...,
sense mai perdre aquest compàs...
