Soldat de Cuba
Ell construïa una casa portes blaves, terrat pla
Ella cosia la roba que els hauria d'abrigar
S'estimaven, junts somiaven tot era net i clar
Quan arribàs la primavera ells es podrien casar
Però va arribar l'edicte i ell no va poder pagar
Va ver d'anar a la guerra va ver de travessar el mar
Jo esperaré que tornis, jo escriuré cada mes
Viuré de les teves cartes ves tranquil, que aquí estaré
I passaren les setmanes i ella no sabia res
Ell va caure a la batalla va morir com un valent.
Li enviaren una carta i ella cregué que era d'ell
Li va caure el cor a terra quan va veure aquell segell
I allí queda trista i freda de turment no vull creure, no.
No es cert jo a la terra i tu al cel.
Però va arribar l'edicte i ell no va poder pagar
Injusta guerra de pobres on els rics es van salvar
No, no és just mai ho serà doncs jo era rica al teu costat
I allí queda tota sola abraçada a un tros de roba
Que cosia sense forces era el seu vestit de noces.
Autor(es): Xicu Castello/ Maria Jose Cardona,Maria Jose Cardona
