Soledat

Pellikana

Soledat, ànima en pena entre milers d'estels
la música, l'aire per respirar
Quan et quedes rodejat en la més absoluta...
Soledat, atrapat entre els murs de pedra que construeix la teua ànima...
...per evadir-se de la realitat...

Soledat, no hi ha música no hi ha cant
el silenci per acompanyar
Soledat, tantes vegades cantada
tan menyspreada soledat.

Altre llum i més fum
en l'obscura habitació
entre les ombres del meu cor
I més fum i més llum
El món imaginari que has creat
s'enfonsa dins del cap

I ara véns a mi...
i et seus al meu costat
Sempre endavant, sempre lluitant
...mai oblidant...
I em ve un somriure...
per fi m'he adonat
Sempre somiant, fins al final
...acompanyat...

Soledat, ànima en pena entre milers d'estels
la música, l'aire per respirar
Quan no et veus reflectit ni tan sols al mirall...
Soledat, acompanyat de la teua ombra que ara dibuixa aquell fanal
...evadint-te de la realitat...