Sòlid
Sòlid, "tan sòlid com la terra sota els nostres peus",
i a Wegener no li van creure quan digué
que potser aquest símil no era del tot cert,
les terres es menegen com ho fa un vaixell,
i poden enfonsar-se i no tornar mai més,
però ni l'opinió de mil milions d'experts
podien enfonsar el seu descobriment.
Ningú mai l'apartà de la raó.
Sòlid, tan sòlid com el sistema que ens oprimeix,
i a Porto Alegre no han sentit la veu del món,
que diu que no és tan certa la comparació,
i encara que no ens creguen ho direm ben fort:
Algun dia despertarem d'aquest malson,
i fins que arribe el dia mantindrem l'opinió,
s'enfonsarà la tirania, eixirà el sol.
Segur que el temps ens dóna la raó.
Sòlid, tan sòlid com el gel que baixa pel glacial,
tan sòlid com la cosa més fràgil del món,
però no indestructible com la llibertat,
que pot ser amagada dins d'una presó,
tan sòlida que prompte la rebentaran
els colps de la justícia i de la raó,
tan forts que els sentirà tota la humanitat.
Les runes serviran per al record.
Sòlid, sòlid...
Autor(es): Alabaix
