Solitud
Com un mossèn ben sord.
tot confessant un cor de muts
la solitud em rep amb un ram de flors,
"hola, bon dia, benvingut, què tal? Com et va?"
seriosa, digna d'un galant
enganxosa amiga, fleuma i figaflor,
sense previ avís et vindrà a visitar,
innocent, quan menys fa falta et ve a trobar,
de bon cor, de bon gust.
Hi ha algú que a la fi no et vol,
hi ha algú sense rancor
com un senyor l'he convidat a un te melós
hem xerrat junts amb pau pels descosits,
tots dos dins tard, perduts hem passejat pel port,
hem barrejat un cigarret, ben tous fent tombs
tots junts, hem renegat del temps
com bons cosins hem anat al llit
idiota i crua, llefiscosa amb gust,
xiripitiflàutica ambulant
quan menys fa falta et ve a trobar, innocent.
Hi ha algú que a la fi no et vol,
hi ha algú sense rancor.
Signes del temps, on ets? Sota el cobrellit
a cada voraviu, rere cada cul
tot fent un pipí, cosint calçotets
ebri recordant el pa amb vi, oli i sal
li he picat l'ullet amb riure de peix
delicadament, li he volgut dir adéu
s'ha enrampat la mà de genolls plorant
m'ha agafat el pit ben fort, m'ha dit
noooo, no em deixis, mai sola.
Autor(es): Adrià Puntí
