Sols de mitjanit
Sorolls, que violen la son
no sé si és de dia, m'enlluerna un fanal
no cal que canviïs,
tu vius a la banda fosca del meridià
malalt, sense llum natural
sonen les freqüències, dins del meu cap
tòxics per l'aire,
res no és el que sembla, tot és destil·lat
Groc és el cel de la ciutat
grogues les cares dels amics
grocs els Sols de mitjanit
que il·luminen l'infinit
No sé si hem canviat d'estació
ja han caigut les fulles, però fa massa calor
les flors són de plàstic,
queda poca vida pels carrers d'aquest món
fins quan podrem viure per aquí
mai es veu la lluna, i et cremes al sol
no hi broten les branques,
a l'ombra dels pisos només creix la pols
Groc és el cel de la ciutat
grogues les cares dels amics
grocs els Sols de mitjanit
que il·luminen l'infinit
Vull deixar enrere la vida dels homes, seguir el meu instint
veure les nits estrellades com abans
Viure descalç sobre l'herba, la sorra, la molsa i els rocs
veure les nits estrellades com abans
Autor(es): Pol Cruells Raurich
