Somiatruites
Somio en un món més aviat corrent.
On la gent es passegi pels carrers tot somrient,
De costat, sota el nas, m'és igual,
Si és cantant o cridant, o bé dissimulant.
Saludar-me amb els estranys, abraçar amb qui convisc.
No desitjo ni bé ni mal als que volen ser enemics.
Que ens posen trampes o paranys.
I per molt que ho intentin em seguirà bullint la sang.
Que m'esvera però que m'il·lumina.
Deixeu-me que sigui el Somiatruites que diu:
Que no és persona qui no somia.
Obre els ulls que vius automatitzat en un món de mentides.
Que la terra l'hem fet malbé.
Ja no hi puc caminar entre tants esbarzers.
De polítics i de banquers,
Que fan que la nostra vida corri darrera els diners.
Si són trossos de paper
I encara he de dir gràcies quan vaig al caixer.
Caminant de puntetes com si anés descalç,
Procurant que no em robin ni una gota de sang.
Que fa un temps jo volia marxar.
Volia anar-me'n lluny,
A viure a la platja i a despertar-me tard.
Però ara sé que m'he de quedar,
Ja n'estic fart de voler escapar.
Que se'ns pixen a sobre i diuen que plou.
A mi que no m'enganyin que ja veig sortir el sol...
