Somnis que s'arrapen
Si el cor de vent s'arrapa a la gran capital
em fa somniar, em venen ganes de fer salts.
Paro de cop, però, i em pregunto el què cal
el que fa que tu somriguis i això no sigui fals.
És el vent la penyora i la senyal
de quina notícia i de quin guany ?
O és el color la primícia del real
l'incentiu que fa riguis enguany ?
Tremolo només de pensar en els tossals
les comes i les serres que hi ha més enllà.
Si tu hi anessis no m'estranyaria veure't plorar !
Plors d'alegria en notar l'aire de bat a bat.
Llàgrimes d'emoció per les tonalitats del camp.
Somnis que s'arrapen als colors del vent tardoral.
Autor(es): Joan Massip