Sonet dels Desitjos Muts
Silent com l'espelma a la taula
de corcs sent els grills en la nit.
Fràgil sota la neu descalça,
viva com el cor dins el pit.
Podré, un futur que no penso.
Doldrà, un futur ben present.
Valor, company de la mancança.
Desig, enemic de l'encert.
Distant. Ones d'oli entre mantes,
hivern calorós sota el llit.
De ment, sempre a ritme d'onatge,
De veu vent del nord escolpit.
Podré...
Oblit d'impossible trobada,
Sonet mut en la meva veu.
Festeig de mirades creuades,
Tribut i constant degoteig.
