Sons al pis
Va i camina amb tranquil·litat,
Sempre va buscant nous balls
Nova gent amb la qui estar.
Al final, només queda cantar;
Sap que al final del dia,
Els petons seran la fita
Que cal buscar,
Que cal guardar.
Em jugava amb el temps i el mal temps
Una sort que mai trobava,
Per poder fugir de les matinades i el vent
Que canviaven les tornes
De tots els sentiments.
Si a la nit, el sol sortia,
I d’odiar, l’amor sorgia.
I si el vent ho porta,
Què més ens dóna?
Sempre culpant la nit que ens emborratxa,
Anàvem buscant un somni i potser,
Vam perdre la traça en ser qui som,
En viure sense pausa.
Que no és més ric qui té, sinó qui viu amb el que calça.Pensem massa i sentim poc,
Si jo crec, i tu imagines,
Farem nostre cada acord.
I voldré parar el temps,
I cridar al món sencer que,
Malgrat no et conec,
No estic sol.
Tu i jo, els sons al pis,
I els riures a mitjanit,
I voldrem mirar-nos als ulls,
Però, per voler
Vull que em prenguis la son
Balancejant-te amunt i avall
Abraçar-te adormida,
Amb la il·lusió del primer dia
I si el vent ho porta, seré persona.
