Soroll
He provat d’entendre aquest soroll.
He marxat de nit quan tothom dorm.
Vaig callar quan més parlava.
He marxat abans que surti el sol.
Ha tornat mentre marxava.
Sento aquest soroll al meu camí.
Crec que el tinc clavat a casa.
Crec que encara forma part de mi.
Però espera, ara ho tinc més clar,
en el fons és cosa meva.
Que avui s’aturarà aquest cap,
que deixi de pensar en tot allò que no fa falta.
No em servirà.
I demà et pintaré a la pell un tros de mar,
per si mai creus que et fa falta,
per si mai et cal.
He buscat entre les brases de les restes del sopar d’ahir
un record que sembla història de quan reia sense cap motiu.
He trobat en la memòria el moment on va trencar-se el fil
ara ja sóc capaç de veure-ho,
i ara és quan toca decidir.
Però espera, ara ho tinc més clar,
en el fons és cosa meva.
Que avui s’aturarà aquest cap,
que deixi de pensar en tot allò que no fa falta.
No em servirà.
I demà et pintaré a la pell un tros de mar,
per si mai creus que et fa falta,
per si mai et cal.
I demà et pintaré a la pell un tros de mar,
per si mai creus que et fa falta,
per si mai et cal.
