Sota el pont
Sota el pont, sota el pont vam trobar la vida sota el pont.
Sota el pont, sota el pont vam aprendre a riure sota el pont.
En la nit, en la nit, vora el foc ens escalfàvem el coixí.
Sota el pont, sota el pont veiem les estrelles molt a prop.
Vora el marge del riu els ocells s'hi abeuraven a l'estiu.
Un til·ler blanc i groc, ple de fulles, ple de brisa i de records.
I un pedrís sota el sol, hi assecàvem la roba i algun plor.
Sota el pont, sota el pont vam saber ser lliures sota el pont.
Quan els anys, quan els anys van portar-nos fites vam ser grans.
Vam ser forts, vam ser molts. Agafats pel braç vam ser molt forts.
El cric-cric, el cric-cric era com els llibres, el cric-cric.
La tardor, la tardor seia al costat nostre com un tro.
I l'amor, i l'amor escollia sempre ser preciós.
Lentament, lentament he anat morint-me, lentament.
I els amics, els amics varen protegir-me, els amics.
L'enemic, l'enemic, l'enemic no existia, l'enemic.
Sota el pont, sota el pont vam trobar la vida, sota el pont.
Sota el pont, sota el pont compartíem sense por el nostre tresor.
Vam ser forts, vam ser molts, veiem les estrelles molt a prop.
Autor(es): Narcís Perich
