Sota els desmais

Marc Durandeau

Ara t'escolto, però no em veus;
Sé que has deixat de creure en tu.
Passa un cavall a "galop estès"
la seva força es fa envejar, em dius.

Ara et parlo, però tu no em veus;
t'has quedat quiet sota els desmais
i balles, ara, amb tu i seguiràs ballant
fins que ho creguis tot perdut.

Però quan la lluna sigui ben rodona
i el seu reflex t'ompli els ulls,
podràs veure el cavall com galopa,
t'adonàs que el seu genet ets tu,
que el genet ets tu.

Si algú m'escolta i no és gaire lluny d'aquí,
que vagi ràpid sota els desmais.
Un àngel s'ha trencat les ales
i està intentant tornar a volar.

Ara et parlo, però tu no em veus;
sé que has deixat de creure en tu
i creus que balles sol i seguiràs ballant,
fins que el teu cos s'esgotarà.

Però quan la lluna sigui ben rodona
i el seu reflex t'ompli els ulls,
podràs veure el cavall com galopa,
t'adonàs que el seu genet ets tu,
que el genet ets tu.

Sentint-se lliure
en sentir la força
d'un nou paisatge,
el vent de cara.
T'esperaré, jo
a la carena
i brindarem somrient.

Sota els desmais,
t'has quedat quiet,
Sota els desmais...